Fa uns mesos la publicació “Directa” va entrevistar al Xavier Riera, President del Consell Rector de la nostra escola, per tal que donés la seva visió i aportés l’experiència de l’escola com a centre educatiu cooperativista.

L’article, on també es posava l’exemple de l’Escola Magòria del barri de Sans de Barcelona, reflexiona de tot el què es es fa i el futur de les escoles cooperativistes com la nostra.

Veure l’article original a: https://directa.cat/escola-cooperativa-un-model-lombra

Us reproduim l’article de Directa a continuació.

Escola cooperativa, un model a l’ombra

Jofre Figueres Doy – 21/07/2015 – Directa
Les cooperatives d’ensenyament tenen una llarga tradició a Catalunya, heretada de les escoles progressistes de la República, i representen un model de gestió basat en el diàleg entre mestres, pares i mares.

Ensenyar els nens i nenes a treballar conjuntament és una de les tasques principals de qualsevol mestre. Ara bé, a l’hora de predicar amb l’exemple, el col·lectiu sencer d’una escola poques vegades coopera en totes les línies. Per trobar aquest lligam cal apuntar a les cooperatives d’ensenyament, un model d’escola minoritari i poc conegut però que es manté viu a Catalunya.

Les cooperatives d’ensenyament són escoles que es gestionen com una societat cooperativa. Això vol dir, a grans trets, que la seva propietat és compartida entre una part o la totalitat dels seus membres i que no tenen ànim de lucre. La llavor d’aquest model es troba a les escoles sorgides en el període de la Segona República, sota uns principis de llibertat i progressisme, vinculades a mètodes alternatius de pedagogia activa.

Les poques cooperatives escolars que es mantenen actives són de titularitat concertada, segons Joan Segarra, president de la FeCEC, “ens sentim molt propers al model d’escola pública”

Més tard, a les acaballes del franquisme van renéixer sota la forma autogestionada de cooperativa, gràcies a l’impuls de mestres i famílies crítiques i inconformistes amb l’educació del règim. Un cop restablerta la democràcia, bona part d’aquestes escoles van canviar de model de gestió i es van integrar a la xarxa de centres públics. Finalment, les poques que aleshores es van mantenir sota titularitat concertada són més o menys les que estan actives avui dia. Tanmateix, Joan Segarra, president de la FeCEC, assegura que “ens sentim molt propers al model d’escola pública.”

La FeCEC és la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, entitat que agrupa les escoles cooperatives del Principat. Les seves funcions són defensar els interessos dels centres davant de l’administració i fomentar l’intercanvi entre ells. Així, cada any organitza jornades de formació de docents o uns Jocs Florals cooperatius. A més, actualment està col·laborant en el programa Aracoop, un conveni signat amb el Departament d’Empresa i Ocupació per impulsar la creació de cooperatives d’alumnes.

A la majoria de centres cooperatius, es planteja un model d’aprenentatge dinàmic i experimental, on es dóna molta importància a la vessant creativa dels infants.

El model mixt

Per si la seva peculiaritat no fos suficient, dintre les escoles cooperatives encara trobem un cas més atípic. Són les anomenades cooperatives mixtes, formades per mestres i pares i en algun cas fins i tot pel personal de serveis de l’escola. En canvi, la majoria són únicament de mestres (de treball associat) o de pares (de consum).

“Hi ha molta gent que hi va i no sap que és una escola cooperativa”, admet Joan Segarra, president de la FeCEC.

Aquest és el cas de l’escola Magòria del barri de Sants de Barcelona. Aquí la connexió entre pares i mestres és completa, però també es marca clarament la frontera entre les dues parts: els pares i mares s’encarreguen de la gestió econòmica i els mestres de la part pedagògica. Totes les qüestions es posen en comú al Consell Rector, que és l’òrgan de representació i govern del centre, i després se sotmeten a la voluntat de l’Assemblea on participen totes les sòcies. Pares, mares, docents i treballadors hi tenen veu i vot.

Es tracta d’un centre petit i molt familiar, element força comú entre les escoles d’aquest tipus. Segons Dani Mateos, professor i vicepresident del Consell Rector, segueix “una filosofia de proximitat i afectivitat, basada en el contacte físic i emocional”. Aquesta és la base de la pedagogia de l’escola. En paraules del seu director i fundador, Jaime González, “el nen no és un recipient que s’omple, és un foc que s’encén.”

Tots els exalumnes de l’escola Magòria recorden l’examen final de 6è de primària. Una sola pregunta per tota una etapa: “vols fer l’examen?”

Els professors potencien la incitativa personal i respecten el ritme d’aprenentatge de cada alumne, però “estirant del fil”. Com apunta Jaume Chancho, exalumne de l’escola. “Sortim amb una mica menys de nivell, però molt més espavilats.” Després, la majoria dels alumnes no tenen dificultats per superar les proves de competències bàsiques amb bona nota.

Una prova del fort arrelament que agafa l’alumnat és que actualment cinc exalumnes estan exercint de mestres al centre. “Una part dels nens es queda a l’escola. Això fa que tornin”, diu Miquel Rius, professor de 4rt de Primària.

El valor del consens

“Es busca i es persegueix el consens”, assenyala Xavier Riera, professor de secundària i president de la cooperativa Escola Grèvol, situada al barri barceloní del Poblenou. El diàleg i l’acord són els pilars que marquen la principal diferència amb la resta d’escoles. El interessos de pares i professors no sempre caminen en la mateixa direcció, admet Riera, però com que la titularitat recau en les dues parts, el consens és obligat.

Per aquest col·legi la cooperativa va ser l’instrument necessari per sobreviure. L’any 1995 la situació de l’escola era crítica: situada en uns blocs de pisos de la zona, es trobava abocada al tancament perquè no complia amb els requisits de la nova llei educativa socialista, la LOGSE. L’alternativa a tancar era començar de zero. I així va ser.

El diàleg i l’acord són els pilars que marquen la principal diferència amb la resta d’escoles. El interessos de pares i professors no sempre caminen en la mateixa direcció, però el consens és obligat.

Tot el col·lectiu afectat, entorn a 400 mestres i famílies, va tirar endavant la construcció d’un nou edifici gràcies a un cànon d’ús d’un solar al carrer Provençals. Per tal que fos viable, la constitució en cooperativa va ser la solució, ja que tots els membres del centre van aportar la meitat dels recursos per al projecte.

L’any 1997 la nova escola ja era una realitat. Ara, després de fins a tres ampliacions més finalitzades el 2011, el ja està més que consolidada. Es tracta d’un centre modernitzat i en una situació privilegiada, que ha passat a tenir dues línies per curs.

Com l’escola Magòria, també és una cooperativa mixta, però en aquest cas no inclou com a socis el personal de serveis. Aquestes diferències estructurals en cada cooperativa són fruit d’un marc legal molt flexible, que es pot adaptar als requisits de cadascuna. Els òrgans administratius, però, són comuns en totes elles. En el cas de l’escola Grèvol, els mestres tenen més pes que els pares dintre el Consell Rector, ja que per entrar a ser socis han d’aportar més capital social. Després, a qui deixa de ser soci se li retorna la quantitat aportada, de manera que no hi ha matrícula d’accés per les famílies.

Dintre l’estructura horitzontal d’aquesta cooperativa, el Consell Rector és la cara visible de l’organització. Les seves atribucions se centren en gestionar els recursos econòmics i nomenar l’equip directiu mitjançant un procés democràtic amb tot el Claustre de mestres. Per la seva part, la direcció s’ocupa de l’àmbit acadèmic i de la comunicació amb les famílies.

“El nen petit necessita una escola petita”. Aquest és un dels lemes de l’escola Magòria.

El Consell Rector té “la obligació de despullar-se econòmicament” un cop a l’any davant els pares a l’Assemblea, fet que “és una mostra de confiança mútua”, diu Xavier Riera. Aquesta transparència està lligada a la pedagogia de cooperativa. D’aquesta manera, “els pares poden valorar si la quota que paguen és justa”, afegeix.

A nivell d’ensenyament, no hi ha grans diferències amb altres escoles, ja que com a escola concertada, s’ha de cenyir als patrons marcats pel Departament. Tanmateix, els valors del cooperativisme i el treball en grup hi són ben presents, com en la classe d’Emprenedoria. L’escola és pionera a l’hora d’implementar aquesta assignatura, que s’imparteix a 3r i 4t d’ESO i ha servit de referent per la Generalitat.

Tot i això, el marge de maniobra en l’ensenyament és reduït. En cicles infantils sí que hi ha més espais per treballar aspectes menys acadèmics, com les emocions o l’expressivitat, que són dels punts forts de l’escola. Però en cursos més avançats s’imposa la pressió dels pares i dels estudis superiors. “La part d’intel·ligència emocional està molt bé, però si el model de Batxillerat no canvia, no serveix”, apunta Riera, que reconeix que “s’han de fer molts equilibris” en aquest sentit.

Pares i mares, implicats

L’educació, no cal dir-ho, té un valor social fonamental i transformador. Hi ha pares i mares que són molt conscients d’aquesta importància i per això volen col·laborar al màxim en el procés de formació dels seus fills. Les escoles cooperatives intenten facilitar l’espai de participació que volen aquestes famílies, més enllà de l’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) d’una escola convencional.

“La cooperativa és un model d’escola en què té poc sentit una AMPA –afirma Xavier Riera– perquè els pares ja hi estan molt representats”

Tot i això, explica que moltes cooperatives, com l’escola Grèvol, en tenen “per tradició”.

No és el cas de l’escola Magòria, on les famílies participen directament des de dintre els òrgans de govern i en comissions de treball. Aquí “els pares no es limiten a organitzar activitats extraescolars ni a fer bonic com en els Consells Escolars”, assegura el seu director, “tenen poder real de decisió”.

Aquest és el cas de l’Antoni Chancho, pare del Jaume i el Ramon, que va ser el tresorer del centre durant l’etapa d’escolarització dels seus fills. A més, la mida reduïda d’aquest col·legi facilita el tracte directe i que les famílies s’impliquin en altres aspectes, com fent donacions de mobles a l’escola.

Mirant al futur

Però realment són prou conegudes, les cooperatives escolars? “Hi ha molta gent que hi va i no sap que és una escola cooperativa”, admet Joan Segarra. Des de la FeCEC són conscients que encara són un fenomen força desconegut, i per això tenen el repte de donar-se a conèixer. “Ja tenim campanyes en marxa”, explica el seu director.

Ara bé, també es podria pensar que les cooperatives tenen poc futur en un societat cada vegada més impregnada dels valors de l’individualisme.

Xavier Riera fa una lectura ben diferent: “de la manera com evoluciona la societat sembla que va cap a un funcionament més assembleari, on la cooperativa encaixa com una peça de puzle”. Segons aquest mestre, el model assembleari va en augment i té molta força. D’altra banda, lluny de la possible aparença d’aquests centres, Dani Mateos recalca que la seva escola “no és tan hippy com sembla”.

Jaime González és més trencador i va un pas més enllà. Aquest docent és partidari que “la part corresponent dels impostos que paguem retorni a les escoles gestionades pels mateixos interessats: els pares i mares”. Així, està convençut que hi hauria menys corrupció i retallades, i que es dignificaria l’educació i els seus professionals. En altres paraules, defensa un sistema educatiu totalment públic i autogestionat.

Amb tot, les cooperatives d’ensenyament són una aposta per la comunicació i la reciprocitat en totes les direccions del procés educatiu. Sota un paraigua de democràcia, potencien els principis inclusius del cooperativisme a través de la pràctica real, i no tant en la teoria. A més, en el context actual, representen un model econòmic sostenible i estable gràcies a la suma d’esforços dels seus membres. Per tant, no és d’estranyar que nous projectes pedagògics privats també l’estiguin adoptant com a forma de gestió. En definitiva, és una alternativa educativa preparada per sortir de l’ombra.