Pedagogia i tecnologia al servei de l’aprenentatge i pràctica col.laborativa de llengües estrangeres.

La interconnexió entre països és avui dia més real que mai tant a nivell físic com virtual. Com a resultat una de les capacitats essencials a desenvolupar a nivell personal i professional és la Competència Intercultural. Segons Hofstede, un dels acadèmics experts en cultura més reconeguts, la Competència Intercultural comença amb la presa de consciència, creix amb l’adquisició de coneixement i es completa amb el desenvolupament d’habilitats (Ashwill i Duong, 2016). La seva rellevància arriba tant a l’àmbit acadèmic i professional com a aspectes afectius (sensibilitat intercultural), cognitius (consciència intercultural) i conductuals (habilitat intercultural). Tenint en compte aquestes dimensions diferents acadèmics (Deardorff, 2006; Perry i Southwell, 2011) han descrit la competència intercultural com la capacitat d’interactuar de manera efectiva i apropiada en entorns interculturals segons el coneixement, les habilitats i les actituds interculturals de cada individu (Mai, Weist i ‘Nguyen, 2020).

Tenint en compte aquest escenari, és essecial que als centres d’ensenyament s’inclouen activitats que permetin a l’alumnat desenvolupar-se com ciutadans i ciutadanes globals en la capacitat de desenvolupar-se en entorns interculturals i dinàmics on els canvis es produeixen de manera ràpida i incessant. Amb aquest propòsit el contacte amb diferents cultures s’hauria d’integrar al currículum i així promoure un entorn d’aprenentatge que motivi els aprenents a descobrir i qüestionar aspectes de les altres cultures com el que s’ofereix en intercanvis interculturals, en línia o presencials. No obstant això, no sempre és possible tenir contacte amb altres cultures de manera física per limitacions econòmiques, disponibilitat de temps o simplement per manca d’oportunitats en general. A més, el fet d’estar en contacte amb altres cultures o viatjar a altres països tampoc no garanteix el desenvolupament d’habilitats interculturals doncs requereix una actitud proactiva vers una consciencia intercultural. Per això, cal que hi hagi una intenció, un interès, a desenvolupar aquesta competència. Seria una mica comparable al comentari que acostumem a sentir quan parlem de posar-se en forma i ens diuen que apuntar-se al gimnàs no és suficient, cal anar-hi i fer exercici.

En aquest sentit els Virtual Exchanges són una eina idònia ja que no només ofereixen un escenari apropiat per proporcionar als estudiants els aspectes socials necessaris per a l’aprenentatge (Hauck i Warneke, 2013), sinó que també permeten el desenvolupament de les habilitats i capacitats del segle XXI (O’Dowd i Dooly, 2020) i permeten experiències interculturals autèntiques a aquells estudiants que no tenen l’oportunitat de viatjar (O’Dowd, 2016).

Però, què és un Virtual Exchange? Bé en realitat és una evolució tecnològica del famós Pen Pal (la traducció literal seria amic de bolígraf). Un terme que per als que heu nascut a l’era digital no habreu sentit mai. Els Pen Pal eren intercanvis de cartes, per via postal (amb sobre i segell!) amb persones d’altres països, normalment del país de la llengua que estem intentant aprendre (també coneguda com a llengua meta). Gràcies a l’aparició d’internet als anys 90, primer del correu electrònic i més endavant la comunicació per missatge instantani i videoconferències amb l’arribada de la Web 2.0 de, els intercanvis d’idiomes es van convertir en un gran suport per a l’aprenentatge i la pràctica d’idiomes. A més, la inclusió de principis pedagògics en aquesta pràctica ha permès fomentar no només l’aprenentatge d’idiomes contextualitzat culturalment (fora de l’aula i amb persones que viuen als països de la nostra llengua meta) sinó d’un aprenentatge col•laboratiu on els participants tenen la oportunitat de desenvolupar una llarga col•lecció d’habilitats, també conegudes com a soft skills.

Aquestes pràctiques estan per tant dissenyades per ajudar els participants a desenvolupar diferents habilitats a través de diferent tasques comunicatives i projectes col•laboratius entre centres educatius i institucions d’arreu del món. La capacitat d’adaptació i flexibilitat mental que proporcionen aquest tipus de pràctica on l’alumnat s’ha d’enfrontar tant a la comunicació en línia amb persones d’una altra realitat cultural i lingüística així com la resolució de problemes de tipus tècnic, el treball col•laboratiu, etc. Tot i això, el més important d’aquest tipus de pràctica recau en el seu aspecte social. Trobar la llengua estrangera útil i contextualitzada, quan ens hem de comunicar amb els companys dintercanvi virtual, ens motiva i lús de la llengua estrangera adquireix un nou valor més enllà de ser una assignatura dins de l’ensenyament reglat. D’aquesta manera, la llengua estrangera es converteix en allò que ha de ser, un vehicle de comunicació i transmissió de coneixements i cultura. Així que, let’s do an exchange? If you have the opportunity, always say yes!

Bibliografia

Ashwill, M. A. & Duong, O. T. H. (2009). Developing globally competent citizens. The contrasting cases of the United States and Vietnam. In D. K. Deardorff (Ed.), The SAGE handbook of intercultural competence (pp. 141-157). Sage.

Deardorff, D. K. (2011). Assessing intercultural competence. New Directions for Institutional Research, 149, 65-79.

Deardorff, D. K. (2006). Identification and assessment of intercultural competence as a student outcome of internationalization at institutions of higher education in the United States. Journal of studies in international education, 10(3), 241-266.

Hauck, M., & Warnecke, S. (2013). Materials design in CALL: Social presence in online environments. In T. Michael, H. Reinders, & M. Warschauer (Eds.), Contemporary computer-assisted language learning (pp. 95–115). Bloomsbury.

Mai, T., Wiest, G., & Nguyen, N. (2020). Asynchronous video-based discussion for the enhancement of intercultural competence among Vietnamese non-English majors. Computer-Assisted Language Learning Electronic Journal, 21(3), 159-174.

Moeller, A. K., & Nugent, K. (2014). Building intercultural competence in the language classroom. University of Nebraska – Lincoln DigitalCommons@University of Nebraska – Lincoln, 1-19.

O’Dowd, R., & Dooly, M. (2020). Intercultural communicative competence development through telecollaboration and virtual exchange. In Robert O’Dowd & Melinda Dooly (Eds.). The Routledge handbook of language and intercultural communication (pp. 361-375). Routledge.

O’Dowd, R. (2016). Emerging trends and new directions in telecollaborative learning. Calico journal, 33(3), 291-310.

Perry, L. B., & Southwell, L. (2011). Developing Intercultural Understanding and Skills: Models and Approaches. Intercultural Education, 22, 453-466.