Els canvis suposen sempre estats temporals de desconcert, de més o menys durada i més o menys intensitat. El que és cert, però, és que aquests moments ens permeten començar de nou, o dit d’una altra manera, avançar. El pas endavant que suposa l’entrada a l’etapa de l’ESO pels alumnes que han acabat la primària és molt important perquè s’endinsen en un dels moments més importants de la seva vida: el pas de la infància a l’adolescència, en la que els canvis físics, mentals i socials marcaran bona part de la seva personalitat.

Com bé sabem, l’objectiu de formar-nos i sortir preparats pel món que es trobaran en uns anys, fora del «bressol» de l’escola on han crescut és com una marató de muntanya, plena d’obstacles i inclemències del temps… i ja és bo que sigui així, perquè d’alguna manera se’ns posa a prova pel demà. Però com en tota cursa, no hi ha res més important que la motivació, la ment preparada podrà afrontar tota mena de reptes i superar-los.

L’arribada al pis de dalt, amb nou professorat i noves maneres de fer, fan que a l’inici ens puguem sentir una mica confosos i l’aprenentatge del nou sistema necessita de cert temps. És en aquest sentit que apostem per dedicar els primers dies a explicar i organitzar-nos per entendre una mica millor el nou espai on ens haurem de moure, però per damunt de tot els primers dies estan dirigits a la cohesió i coneixença dels companys, alguns que ja coneixem de fa anys, i d’altres de nous. En un entorn amigable i de cooperació tot serà molt més fàcil. És per això, també, que les convivències de 1r de l’ESO es mantenen, de fa anys, en aquesta primera part del curs. Començar amb bon peu no serà determinant però ens permet tenir tot l’optimisme i il·lusió del món, i amb això sí tenim ja molt guanyat.