L’alumnat de 4t d’ESO viu el seu últim curs a l’escola i això suposa un gran repte ple d’incògnites: què faran el curs vinent?, cap a on volen encaminar el seu futur?, com serà la nova escola?, i els nous companys?, els professors seran molt rígids o estaran al seu costat acompanyant-los?

La majoria d’ells fa més de 10 anys que venen a l’escola i sempre han tingut clar què farien el curs següent. El màxim risc amb què es podien trobar era: pujaré un pis més, aprendré a esquiar, començaré una nova etapa, tindré un ordinador, barrejaran les classes… Ara, en canvi, han de prendre una decisió important, la primera de moltes al llarg de la seva vida.

Des de les tutories intentem acompanyar-los en tot aquest procés. Fem activitats d’autoconeixement, perquè aprenguin a valorar quins són els seus punts forts, i parlem de les moltes possibilitats que els ofereix el sistema educatiu en els estudis postobligatoris. Intentem aconsellar a cadascú de forma individualitzada.

Una de les accions que fem cada curs, molt apreciada per part de l’alumnat, és la xerrada amb els exalumnes. Convidem a una colla d’exalumnes, alguns estudiants de 2n de batxillerat i d’altres de 2n curs de cicles formatius, representants de diferents branques i de diferents escoles, perquè vinguin a explicar-los la seva experiència personal. Per a l’alumnat de 4t el missatge d’uns companys seus, que fins fa poc estaven en el mateix lloc en què ells ara es troben, amb les mateixes pors i neguits, és molt valorat.

És un moment molt bonic i entranyable, tant pels que escolten com pels que voluntàriament i amb generositat tornen a venir a Grèvol a compartir el seu temps. Els fa il·lusió explicar la seva experiència per ajudar-los, com en el passat altres exalumnes els van escoltar i ajudar a ells. Però, sobretot, els hi fa il·lusió tornar a la seva escola, a passejar pels passadissos i saludar els seus mestres i professors de tota la vida. I, no cal dir-ho, a tots nosaltres ens fa encara més il·lusió tornar-los a trobar, veure com han crescut i veure en les dones i homes en què s’han convertit. Il·lusió, però també orgull, perquè les persones en què s’han convertit és també, una miqueta, gràcies a l’escola.