Experimentar amb l’art és posar damunt la taula una maina de possibilitats per a l’expressió. El problema neix davant la dificultat evident de crear, no tant quan som petits sinó quan despertem en l’adolescència. Les pors i les vergonyes apareixen sovint per portar-nos al bloqueig fins al punt de la inacció.

Crear? Experimentar? Per a què?

L’expressió és necessària en tota persona com a vehicle entre la pròpia necessitat humana, fruit de la reflexió, del pensament, del sentiment, de la racionalitat, de la recerca de l’ordre o del fet d’entendre’s a un mateix, i el món. Expressar-se és necessari per a tothom. Sigui amb la paraula, amb els números, amb el color, amb la forma, amb la música o amb el cos.

La tasca fonamental del docent és la d’ajudar a descobrir aquesta facultat de comunicar-nos que dona sentit a la nostra natura humana. Crear per aportar la nostra singularitat i experimentar per aprendre a equivocar-nos i a corregir-nos. I les arts ens proposen, amb tot els processos que impliquen, un ventall infinit de possibilitats per a totes dues coses.

Vet aquí la seva importància.