A la nostra comunitat educativa, des de les etapes d’infantil fins a 4t d’ESO, compartim el dia a dia amb infants i adolescents que han viscut un canvi en la seva vida: la migració. L’alumnat que ens arriba des de països com Hondures, Colòmbia, Perú, Brasil, Rússia, Ucraïna, Albània, Senegal o Pakistan, entre d’altres, s’enfronta al repte de construir una nova vida a Barcelona. Sovint pensem en la migració com un simple canvi de casa, però per a l’alumnat que arriba a les aules, aquest procés és una sacsejada que anomenem dol migratori: un procés de reestructuració de la personalitat davant la pèrdua d’allò que els era significatiu (Achotegui, 2012).
Aquest procés té unes característiques molt particulars: és un dol parcial (perquè el país d’origen no desapareix) i recurrent, ja que els records i els vincles amb la terra natal es mantenen vius durant tota la vida. En arribar, l’alumnat es veu amb l’obligació d’adaptar-se a molts àmbits de cop: una nova llengua, costums diferents, nous menjars, olors i, fins i tot, una manera diferent de relacionar-se. Segons el Dr. Achotegui (2002, citat dins Aloma, 2012) es diferencien set dols migratoris:

1. La família i els éssers estimats: separació d’éssers estimats o canvis en els rols familiars.
2. La llengua: pèrdua de la llengua d’origen com a vehicle principal de comunicació i necessitat d’aprendre una nova llengua.
3. La cultura: costums, normes socials, valors i maneres de viure diferents.
4. La terra: el paisatge, el clima, els espais coneguts i significatius.
5. L’estatus social: possible canvi o pèrdua de reconeixement social, econòmic o professional de la família.
6. El grup de pertinença: amistats i xarxa social que es deixen enrere.
7. Els riscos físics: sentiment de protecció i estabilitat que pot veure’s alterat en el procés migratori.
   A l’escola acompanyem aquest procés entenent que l’acollida és una actitud humana. Per fer front a
   aquest repte, existeixen pràctiques pedagògiques que ajuden l’alumnat a sentir-se part de la comunitat
   sense perdre la seva identitat:

• Valorar la llengua d’origen: gestos tan senzills com dir alguna paraula en el seu idioma els fa sentir reconeguts i valorats. També es poden generar dinàmiques d’intercanvi lingüístic que permetin aprendre noves paraules en català a partir de la llengua d’origen de l’alumnat, així com explorar expressions o mots que no tenen traducció literal, posant en valor la diversitat lingüística.
• Donar visibilitat a la seva cultura: activitats com la International Week permeten que l’alumnat ensenyi la seva cultura d’origen. Així mateix, a les aules podem preguntar com celebren certes festivitats als seus països.
• Potenciar l’ajuda mútua: la figura de l’alumnat guia perquè els infants i adolescents nouvinguts es sentin companyats i orientats per un igual, ja sigui ensenyant els espais o fent de traductors per facilitar la comunicació.
  El nostre propòsit és caminar plegats, perquè aquest procés es visqui com una manera de sumar experiències i referents que complementin la identitat pròpia, tot preservant les arrels i el camí recorregut.