Search
Close this search box.
933 03 11 03

Actualitat

Valors per pensar, discernir i comprendre.

«Hi ha una íntima relació entre els valors i la manera de viure. Els valors ens ajuden a viure, a viure amb més intensitat i profunditat la nostra quotidianitat, a assumir allò que ens presenta l’existència diària. Els valors no són una fugida per la tangent o una manera d’escapar-se d’aquesta vida tot projectant-ne una altra de diferent, sinó tot el contrari. Viure és comprometre’s a cada instant i els valors ens faculten per discernir adequadament la qualitat dels nostres compromisos vitals.»

Torralba, F. (2001). A tall de pròleg. p.9
Cent valors per viure. Pagès Editors. Lleida.

Efectivament, els valors són molt més que paraules i sovint els tractem de manera superficial, sense estudiar-los minuciosament i comprendre la seva gran importància en tots els sentits de la nostra existència. Com actuem, com ens relacionem, com comprenem i afrontem la vida. Tan és així que el més mínim detall en la comunicació entre dues persones, sigui verbal o gestual, ens afecta, en el menor dels casos, durant uns minuts. En el major si és en negatiu (mals valors) les conseqüències poden ser devastadores.

En un món extremadament confús en comparació amb èpoques properes, però ja quasi oblidades, la quantitat d’estímuls rebuts és enorme i la dificultat de discernir entre allò que ens fa el bé o allò que no és molt alta per a tothom. Els adolescents, immersos en l’enrevessat entramat de connexions i desconnexions mentals propis del moment del gran canvi d’infants a adults, necessiten un acompanyament assertiu però rigorós pel que fa a l’assimilació de les bones conductes per part de tot adult que l’envolta.

Res de nou sota el mateix cel… Sòcrates al segle V aC, ja ens deixava aquesta nota:

“Ara els nostres adolescents es deleixen pel luxe, tenen molt males maneres i desdenyen l’autoritat. Tenen poc respecte per llurs superiors i s’estimen més la conversa sense suc ni bruc que l’exercici. A casa seva, els sagals ara són els tirans i no pas els macips. Ja no s’alcen quan algú entra a la seva llar. No respecten els pares, la fan petar entre ells quan estan en companyia dels grans. Devoren la pitança i tiranitzen els seus mestres…”

La conclusió pot ser que malgrat tot el que estem vivint, i que ens sembla inabastable i diferent a tot el viscut, l’adolescent no és tan diferent als adolescents passats i fa el que li toca, ni més ni menys, i els seus acompanyants n’hem de ser plenament conscients. I des de la calma i la perspectiva adequades ajudar-los a pensar, a discernir i a comprendre.

Còpia de PHOTO-2022-05-02-12-22-39

Categories

Segueix-nos a: